dijous, de setembre 18, 2008

LLÀGRIMES D'AMISTAT (1)

Els pensaments tenen el poder de fer-nos creure qualsevol esdeveniment imaginari, d'interioritzar una percepció errònia de la realitat, la de cadascú, cobrint la veritat d'un filtre obscur i enteranyinat que fa difícil veure la claredat de l'entorn. I mentre restava submergida en aquesta teranyina confosa i falsa tenia l'impuls de cercar les respostes que tant buscava, el perquè de la distància còsmica i forçada entre el Sol i la Lluna, el motiu que impedia connectar l'u amb el dos, perquè m'entristia davant la pèrdua de la font d'il·luminació, de l'amistat a distància, d'aquella finestra que s'obria de nit per deixar volar l'esperit lliure que duia a dins, ara només reclòs als records imaginaris del passat inexistent. La porta l'havia deixada mig oberta per si retornava l'aire fresc i renovador que llevava les meves lleganyes, només era una possibilitat, potser un miratge o una realitat. Potser és que mai te'n vas anar del tot, potser sempre vas restar aquí. Gràcies pel teu missatge. Un petó d'amistat.


http://es.youtube.com/watch?v=F0FvG9GO8Qs

2 comentaris:

Anònim ha dit...

m'han agradat les teves descripcions còsmiques... ai, el cosmos... sempre caminem perduts en el cosmos..... i també m'han agradat els teus apunts al natural del teu pensament....

és veritat "mai te'n vas anar del tot"... això sempre és veritat..
i també és veritat que tots acabem marxant amb totes les persones que ens deixen i que finalments tots acabem sent el que realment volem estimar....

un petó

santi b.

Violant de Bru ha dit...

benvingut al bloc de les llàgrimes, santi b. el cosmos ens influencia diàriament ja que estem fets de cosmos i formem part del cosmos, d'una sola realitat...
cada vegada que estimem ens transfomem internament i esdevenim una altra persona millorada.
gràcies per venir.
un altre petó!
Violant