diumenge, de febrer 08, 2009

LLÀGRIMES D'INDIGNACIÓ (1)

Sovint la ràbia ofega la raó cegant els ulls i el cor amb actes vandàlics, assasins, inhumans, ...
Des de que vaig deixar enrere l'any passat he notat com la ràbia m'apareixia amb petites gotes granuloses damunt la pell que fonia amb la visualització mental d'uns ulls foscos que emanaven pau i serenitat (el número 1). He hagut d'apaivagar tots els impulsos que regeixen el meu signe de foc amb la serenor de la nit. He notat la teva presència que em cridava paciència, calma, atura't, no actuïs, observa, analitza, no jutgis, espera, perdona. T'he fet cas, no ho he denunciat als mossos, no m'hi he encarat cara a cara, no he acusat sense proves. M'he aturat i observo la vida. No vull baixa el graó que m'ha costat tant de temps de guanyar, no vull rodolar escales avall per un impuls puntual. Seguiré el meu camí foragitant qualsevol obstacle que intenti fragmentar el meu trajecte. Cap amenaça podrà torçar el meu tronc vital. Gràcies per enviar-me les teves bones vibracions.
Mentre combatia internament m'ha arribat un documental en powerpoint que crec que hauríeu de veure i enviar a tothom qui coneixeu. La veritat s'ha de conèixer, la ràbia s'ha d'abandonar.
Aquest post va dedicat a tu Rachel Corrie, per tot el teu esforç i lluita que ha acabat amb la teva vida. Nosaltres no t'oblidarem mai.
NOTA: qui vulgui veure el documental em pot escriure al meu mail (violant@violantdebru.com) i li faré arribar. No he sabut com penjar el powerpoint al blog.