diumenge, febrer 08, 2009

LLÀGRIMES D'INDIGNACIÓ (1)

Sovint la ràbia ofega la raó cegant els ulls i el cor amb actes vandàlics, assasins, inhumans, ...
Des de que vaig deixar enrere l'any passat he notat com la ràbia m'apareixia amb petites gotes granuloses damunt la pell que fonia amb la visualització mental d'uns ulls foscos que emanaven pau i serenitat (el número 1). He hagut d'apaivagar tots els impulsos que regeixen el meu signe de foc amb la serenor de la nit. He notat la teva presència que em cridava paciència, calma, atura't, no actuïs, observa, analitza, no jutgis, espera, perdona. T'he fet cas, no ho he denunciat als mossos, no m'hi he encarat cara a cara, no he acusat sense proves. M'he aturat i observo la vida. No vull baixa el graó que m'ha costat tant de temps de guanyar, no vull rodolar escales avall per un impuls puntual. Seguiré el meu camí foragitant qualsevol obstacle que intenti fragmentar el meu trajecte. Cap amenaça podrà torçar el meu tronc vital. Gràcies per enviar-me les teves bones vibracions.
Mentre combatia internament m'ha arribat un documental en powerpoint que crec que hauríeu de veure i enviar a tothom qui coneixeu. La veritat s'ha de conèixer, la ràbia s'ha d'abandonar.
Aquest post va dedicat a tu Rachel Corrie, per tot el teu esforç i lluita que ha acabat amb la teva vida. Nosaltres no t'oblidarem mai.
NOTA: qui vulgui veure el documental em pot escriure al meu mail (violant@violantdebru.com) i li faré arribar. No he sabut com penjar el powerpoint al blog.

dijous, octubre 16, 2008

LLÀGRIMES BLOCAIRES (1)

Ja fa uns pocs anys que vaig obrir aquest bloc amb l'impuls de serigrafiar aquells moments que per petits que fossin em produien una esgarrifança perceptible dins la meva pellofa de carn. Petites riuades carregades d'emocions que lliscaven per les dunes pigades fins a fondre's damunt una rajola decorada. Són les meves llàgrimes diverses que he volgut revelar davant d'aquesta pantalla ubiqua, aquesta mirada comú, aquest espai reduït i gran a la vegada que muta constantment mentre movem els dits i els premem amb la insistència de l'índex desafiant, aquell que indica on, quan, amb qui, perquè. De fet mitjançant aquesta finestra he vist passar diverses mirades que m'han aportat bocins de felicitat, amistats anònimes i distants, coneixences futures, la màgia i la tendresa d'aquell moment puntual. Totes elles úniques i valuoses, manifestades i silencioses, ombres damunt la pantalla que s'obre al món, al meu punt de vista particular. A mesura que passen els dies i afegeixes nous escrits vas agafant tendresa cap als visitats que hi passen i deixen el seu peatge, un granet del seu entorn, un rajolí de sentiments. Voldries trobar-te'ls i compartir unes mirades, unes paraules i sobretot uns somriures que són tan necessaris, però són persones que viuen a l'altra costat del portal i resulta quasi improbable coincidir físicament en l'espai.
D'altres vegades tens l'ocasió de coincidir en un punt, uns minuts, uns segons, i aquell anonimat que cobejaves amb cert recel es despulla mostrant l'autèntica identitat. Avui ha estat un d'aquests dies, o més ben dit, nits que he pogut conèixer en persona a dos poetes blocaires, en Santi Borrell i en Ricard Garcia, dues belles persones a qui encara no he conegut suficientment, tenim tot el temps del món, l'infinit de l'Univers. Tampoc voldria oblidar-me dels poetes David Figueres (un altre blocaire) i en Pere Rovira (poeta i traductor) que ens han delectat amb la seva veu i els seus poemes, uns poemes personals i traduïts que ens han emocionat. En David ha recitat alguns dels seus poemes inèdits amb una serenitat per a mi envejable; en Pere ja més experimentat ha brodat la seva rapsòdia amb un ventall de poemes selectius i traduccions personals cosa que ha provocat una casualitat d'aquelles que no t'esperes: ha recitat un poema traduït del poeta francès Pierre de Ronsard, el mateix a qui vaig visitar-li la seva casa de naixement aquest estiu (traurà una traducció de les seves obres l'any vinent).
Tantes emocions contingudes, tantes sorpreses inesperades, tants moments irrepetibles m'han provocat aquesta llàgrima múltiple i diversa, una llàgrima blocaire per a cada poeta que he pogut mirar directament als ulls. Per a vosaltres, David, Santi, Ricard i Pere, quatre llàgrimes de la Violant. I totes elles gràcies també a la Kinzena Poètica.

dissabte, octubre 04, 2008

LLÀGRIMES DE CONSCIÈNCIA (2)

Voldria aturar el meu rellotge ara que encara sóc a temps de canviar els filtres que em distorsionen les imatges, els sentiments i els cinc sentits. Com podem saber que el que percebem a través de senyals que viatgen a través de contactes entre neurones és real? Quina certesa tenim que allò percebut ho sigui de la mateixa manera i magnitud per a totes les persones? I si hi ha quelcom més que ens envolta i no ho podem percebre perquè ens manca algun altre sentit o punt de contacte? Us heu adonat mai de la quantitat de pols que ens envolta quan aquesta s'observa a contrallum? Hi haurà una dimensió paral·lela a la nostra o qui no diu que n'hi ha més que no podem veure perquè no en som conscients? I si resulta que només som una ínfima part d'una entitat molt més gran i infinita i a la vegada estem fets d'entitats minúscules, petits móns que constitueixen el nostre cos? Una munió de bactèries associades i unides per un magnetisme que les ha organitzat dotant-les de diferents funcions per treballar conjuntament i a la vegada aïlladament les unes de les altres. En seran conscients de que formen part del nostre cos? En som conscients que formem part d'alguna cosa més gran, superior, inabastable pels nostres sentits? I mentre la natura segueix el seu curs, els "humans" ens capfiquem en obtenir poder econòmic, polític, físic o moral i ens oblidem que o anem tots d'acord o acabarem dispersos en l'Univers, aquesta entitat que ni tan sols n'és conscient de la nostra existència. Cal que seguim cultivant l'odi i l'ambició? Pensem-hi, perquè som TOT i no som RES.

dissabte, setembre 27, 2008

LLÀGRIMES D'IMPOTÈNCIA (1)

Cada dia truquen a la meva porta persones que llueixen una esperança a la mirada, duen a la mà un paper escrit que detalla tota la seva vida passada, aquell recorregut personal dins del laberint laboral que ha topat amb les limitacions de nivell, barreres econòmiques, situacions forçades, decepcions col·lectives, incomprensió jeràrquica i imposició social. Tot una espiral de successos que teixeixen el currículum vitae de cadascú i que ara porten dins d'un sobre o penjant dels dits amb l'esperança frustrada d'incloure un nou apartat al repertori indefinit que encara els resta completar. Jo me'ls miro amb tendresa i per uns instants em canvio els papers, sóc jo la que recorre tots els portals buscant una oportunitat, amb el meu historial divers i plural, amb aquell neguit sobre el dubte de la impressió causada, amb la incògnita de si es llegiran tots els esforços realitzats fins el moment, de si seré l'afortunada en l'elecció, però penso com em poden valorar si no em coneixen. I penso, com els puc jutjar si no els conec, només uns paràgrafs em detallen la seva vida, però no tota.
Cada dia veig passar tota classe de rostres il·lusionats, esperançats i amb ganes d'omplir el seu currículum personal. Però la meva resposta no pot ajudar-los en el seu recorregut, les càrregues fiscals, les hipoteques, les lleis de contractació, les ajudes nul·les per part de l'Estat i l'actual situació d'incertesa no em permet ajudar-los, tan sols els puc oferir unes paraules d'ànim i desitjar-los molta sort, ja que tots la necessitarem per poder afrontar aquesta crisi que promet ser més dura que la del 29...i tot plegat m'ha provocat una llàgrima d'impotència, una llàgrima per cada un que ha passat i seguirà passant pel meu portal.

dijous, setembre 18, 2008

LLÀGRIMES D'AMISTAT (1)

Els pensaments tenen el poder de fer-nos creure qualsevol esdeveniment imaginari, d'interioritzar una percepció errònia de la realitat, la de cadascú, cobrint la veritat d'un filtre obscur i enteranyinat que fa difícil veure la claredat de l'entorn. I mentre restava submergida en aquesta teranyina confosa i falsa tenia l'impuls de cercar les respostes que tant buscava, el perquè de la distància còsmica i forçada entre el Sol i la Lluna, el motiu que impedia connectar l'u amb el dos, perquè m'entristia davant la pèrdua de la font d'il·luminació, de l'amistat a distància, d'aquella finestra que s'obria de nit per deixar volar l'esperit lliure que duia a dins, ara només reclòs als records imaginaris del passat inexistent. La porta l'havia deixada mig oberta per si retornava l'aire fresc i renovador que llevava les meves lleganyes, només era una possibilitat, potser un miratge o una realitat. Potser és que mai te'n vas anar del tot, potser sempre vas restar aquí. Gràcies pel teu missatge. Un petó d'amistat.


http://es.youtube.com/watch?v=F0FvG9GO8Qs

dijous, setembre 11, 2008

LLÀGRIMES DE CATALANA (2)



Els catalans estem desil·lusionats, perplexos, aturats i emprenyats. Som una espècie que no acaba d'aixecar el cap, potser fins i tot en vies d'extinció i nosaltres en som els culpables es miri com es miri, només s'ha d'obrir els ulls i observar el què està passant realment.

Tenim uns polítics apoltronats que només miren d'assegurar-se els seus ingressos mensuals i viure de renta tot el temps possible mentre la resta anem perdent poder adquisitiu, la feina, amb unes hipoteques cada vegada més elevades i un preu del petroli desmesurat (encara que diguin que baixa de preu, però no es veu reflexat a la nostra butxaca). I doncs, qui ha votat a aquests polítics que no són capaços de defensar els nostres problemes quotidians procurant obtenir els ingressos que ens pertoquen, reduir a la mínima expressió l'impost de successió tal com han fet altres comunitats com Madrid; reduir els impostos a les empreses per afavorir la contractació de més treballadors i no fer persecucions sistemàtiques i absurdes per tal d'omplir encara més les seves arques, no pas les nostres! Fins i tot es dediquen a recórrer les vinyes buscant les mil i una excuses per treure'n un rèdit fent inspeccions de treball als pobres pagesos que tenen la seva família que els ajuda a collir els raïms, un sector que cada vegada és menys rentable, demanant papers i exigint totes les mesures de seguretat per a tal treball. Uns polítics que han descuidat l'ensenyament, estem a la cua d'Europa, quina vergonya!! On s'ha perdut el respecte al professorat començant pels mateixos pares, s'ha perdut la cultura de l'esforç i el valor a totes les coses ja sigui a la natura, als éssers vius i a les mateixes persones on la violència sembla la única llei. Hem canviat els valors i això no és pas culpa dels polítics sinó nostra.

Si volem una societat puntera necessitem fer alguns canvis i jo en proposo alguns malgrat no agradin a tothom:

1) Necessitem científics de primera línia que estiguin a l'avantguarda de totes les tecnologies i investigacions a tots els nivells: noves energies que no depenguin del petroli (això ja s'hauria d'haver previst fa molts anys); recerques mèdiques; reducció de la contaminació i reciclatge dels materials (estem deixant el planeta en vies de mort). Aquests només són un exemple, però per poder tenir aquests científics i evitar la fuga de cervells s'ha de crear centres d'investigació competents i ben remunerats, dotar de moltes més beques als que s'hi vulguin dedicar amb un plus d'acompliment d'objectius. Però el més important, hem de canviar el sistema educatiu on actualment prima la igualtat, l'ensenyament homogeni i no prima l'excel·lència dels alumnes i és aquí on proposo que els cursos s'haurien d'anar superant segons el rendiment i no per l'edat que els correspon de manera que les ments més ràpides no se'ls privi de passar a un nivell superior perquè no tenen l'edat i això els merma la capacitat d'aprendre més coses quan la seva ment els demana més i més. No posem fre a les ments brillants, donem-los espai per a crear ja que seran els nostres futurs investigadors que ens aportaran un benefici social. Cuidem-los de petits i de grans perquè no fugin de Catalunya.

2) Acabem amb les confrontacions regionals creant una confederació d'Estats Europeus on Catalunya pugui fer les seves lleis respectant les bases generals aprovades per tot el Gran Estat Europeu però poguent repartir i tots els ingressos en el nostre territori per poder afavorir tots els punts febles, que en són molts, com les infraestructures, autopistes gratuïtes, més transport públic i eficaç, més sanitaris, residències per a avis (en faran falta moltes d'aquí uns anys) o crear serveis a domicili (el voluntariat seria un reforç i enriquiment social); donar totes les possibilitats a les empreses per ampliar els negocis reduint impostos i donar incentius considerables per poder ser més competitius, que prenguin nota dels murcians qui el seu govern quasi els regala la maquinària!!; l'educació hauria de proporcionar adolescents que dominessin quatre idiomes com a mínim, que dominessin totes les àrees científiques, socials i lingüístiques sense fer una separació entre lletres i ciències i això es traduïria en més hores de classes, menys vacances escolars, només durant el mes d'agost axí de retruc conciliaríem el treball dels pares amb les vacances dels fills.

3) Procurar un canvi de valors a tots els ciutadans amb una cultura del respecte, ajuda, comprensió, paciència, entrega, solidaritat, esforç, amor i felicitat de manera que es deixessin una mica de banda les ambicions, el poder, l'egoïsme, l'odi i la ràbia. Aquest apartat és responsabilitat nostra i només nostra. Si no canviem de valors la nostra vida en aquest planeta està condemnada.
4) Establir un sistema d'elecció de candidats a governar basat en una modalitat innovadora: eliminació dels partits polítics i formació de diferents grups de treball amb ganes REALS de fer la feina ben feta SENSE REBRE COMISSIONS. Es tractaria d'elegir cada grup de treball per a cada àrea del govern, per a cada ministeri de manera que s'escollís el millor grup de treball per a cada modalitat independentment de la seva ideologia política. Tindríem el millor de cada àrea i amb això el nostre Estat Català podria proposar les millors lleis per tenir un estat sostenible amb recursos, tecnologia, educació, conservació del medi ambient, sanitat, infraestructures, ètica, justícia, etc... governada per persones honestes i intel·ligents amb la possibilitat de poder-les canviar quan no complissin amb els objectius marcats. Coneixeu cap país que tingui aquest sistema d'elecció? Seríem els pioners.
5) Obligatorietat de realitzar pràctiques en empreses de tots els estudiants a partir dels darrers cursos abans d'escollir la carrera o curs especialitzat de manera rotativa provant diferents àrees i diferents nivells de dificultat per obtenir una millor orientació alhora d'escollir la professió d'un mateix. A la vegada oferiria la possibilitat de contactes futurs dels alumnes amb les empreses per ocupar llocs de treball. També s'hauria de fomentar les professions professionals tant en desús i amb greus mancances al mercat laboral actualment canviant la creença entre els estudiants que és millor una carrera universitària que una FP, quin greu error!!! Necessitem especialistes JA, hem d'actuar immediatament o es perdran molts llocs de treball ja que empreses sense especialistes hauran de tancar.
6) Fomentar tasques socials obligatòries: dedicar unes hores a la setmana per atendre serveis socials encaminats a la cura d'avis, infants malalts, a persones amb mancances físiques o amb mancances de salut, gent necessitada econòmicament, neteja de l'espai públic, intercanvi cultural, ensenyament gratuït de les especialitats que cadascú tingui a gent en atur, jubilats amb ganes d'aprendre, casals didàctics i educatius, guarderies en hores extraescolars, etc... seria una manera d'ajudar a les parts més febles de la societat i alhora fomentaria l'altruïsme i la solidaritat tan absent actualment


Que passeu una bona diada de setembre sense confrontacions. Actuem democràticament quan sigui l'hora.