LLÀGRIMES DE SHOCK

Fa anys que no escric en aquesta pàgina. Fa anys que vaig aturar el meu rellotge vital per viure noves experiències, reptes diaris que m'havien de curtir la pell per fer-la més elàstica i resistent als embats de la vida.
Avui retorno a aquest espai per retre homenatge a una persona que em va obrir la porta a una nova dimensió, una dimensió dotada de llibertat i comprensió de la immensitat de l'Univers, de la matèria, de l'espai i del temps.
Em vas donar les claus perquè pogués cercar per mi mateixa totes les respostes. I continuo buscant-les, aturant-me a cada passa per extreure'n el primer raig.
Avui que ja sé caminar sola, deixo anar la meva llàgrima original, la més autèntica i pura, la que guardava sota clau, perquè t'arribi allà on has decidit fer el teu nou camí lluny de condicionants i de cadenes perquè viatgi amb tu i t'acompanyi cap a l'eternitat. D'aquesta manera podré seguir el teu rastre i veure com s'il·lumina tot l'Univers durant la nit.

Descansa en pau Jordi.

Sempre estaràs aquí ja que mai no has marxat.