dissabte, de maig 17, 2008

LLÀGRIMES DE TRISTESA (1)

Tenia un amic amb qui compartia una afició, un amic trobat per atzar mentre bussejava en aquest mar de bits. Era d'aquelles persones que ho donaven tot per als amics i familiars, sempre entregat, sempre optimista i lluitador que no li feia por els nous reptes, les aventures diàries, les emocions sobtades, els nous coneixements i les vivències del moment, les poesies de la vida. Compartíem les ganes d'aprendre, de descobrir el vertader sentit d'aquesta vida tan supèrflua i material basant-nos amb un principi fonamental perdut generació rera generació, el sentit de la intuïció, el de l'observació, el de l'amor. Ell ha volgut seguir el seu camí de descoberta al seu interior, doncs la seva evolució més avançada així ho requeria, però per fer-ho havia de fer un nou pas, anar-se'n i desaparèixer. Ho acaba de fer i aquest acte m'ha provocat una nova llàgrima, aquest cop de tristesa i a la vegada de felicitat ja que sé que es dirigeix directament cap al nucli de la vertadera felicitat. Avui ja no t'he pogut felicitar pel teu aniversari però estiguis on estiguis segur que ets feliç i ple de nova sabiduria regalant amor a vessar.
Gràcies per haver compartit amb mi un bocinet del teu coneixement.
Un petó molt gran.

3 comentaris:

Dalmau ha dit...

*He quedat impressionat per la pèrdua d´aquest teu ésser estimat i per aquesta pàgina poètica tan ben expressada. El dia que jo vagi a fer companyia al teu amic, m´agradaria que algú pogués llegir-me unes paraules tan esperançadores. Tinguis sempre molta salut i aquest "creixendo" de dò "in crescendo" per quan arribi aquell moment*



Petons estelats per una poetessa estelar.

Dalmau

Anònim ha dit...

Estimada Violant!

Pot ser perquè érem dos,
va ser el dos.
(Allà, tots dos, compartirem imatges).

Em vares mostrar dos,
davant el mostrador.

Flueix Violant,
segueix l'impuls de l'amor.

...i no pensis,

estima...


Sempre aquí,
Sempre ara.


La vida ens retorna allò que donem.


No hi ha culpes, sinó errors...
...i els errors són lliçons...


El dolor no és patiment
quan el mirem
com una oportunitat
pel creixement.

Si dones por, reps temor.

Si dones amor, reps estimació.

Si vares especular, reps especulació.


Hi ha patidores al teu voltant
que amb el seu mal
es consumeixen
Violant...

Però: tu estàs un pas per endavant!


La nostra presència dissoldrà el cos del dolor;
no pateixis més usurpador.


Gràcies per Ser La Poesia, Violant!

Violant ha dit...

- -
- -
- -
- -
- -
- -
Has vingut i ploro de felicitat. Tens una bona intuïció però crec que tot està controlat. Vaig preguntar "el perquè" a les imatges i la resposta va ser 9 i 53. No t'allunyis... espero saber més de tu. Tenim assumptes pendents!
Un petó i un milió de gràcies per ser-hi un cop més.