diumenge, d’abril 29, 2012

LLÀGRIMES DE SHOCK

Fa anys que no escric en aquesta pàgina. Fa anys que vaig aturar el meu rellotge vital per viure noves experiències, reptes diaris que m'havien de curtir la pell per fer-la més elàstica i resistent als embats de la vida.
Avui retorno a aquest espai per retre homenatge a una persona que em va obrir la porta a una nova dimensió, una dimensió dotada de llibertat i comprensió de la immensitat de l'Univers, de la matèria, de l'espai i del temps.
Em vas donar les claus perquè pogués cercar per mi mateixa totes les respostes. I continuo buscant-les, aturant-me a cada passa per extreure'n el primer raig.
Avui que ja sé caminar sola, deixo anar la meva llàgrima original, la més autèntica i pura, la que guardava sota clau, perquè t'arribi allà on has decidit fer el teu nou camí lluny de condicionants i de cadenes perquè viatgi amb tu i t'acompanyi cap a l'eternitat. D'aquesta manera podré seguir el teu rastre i veure com s'il·lumina tot l'Univers durant la nit.

Descansa en pau Jordi.

Sempre estaràs aquí ja que mai no has marxat.

1 comentari:

Jose Ramon Santana Vazquez ha dit...

...traigo
ecos
de
la
tarde
callada
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...


desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ


COMPARTIENDO ILUSION


CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...




ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ZOMBIS,EXCALIBUR MASTER AND COMMANDER, LEYENDAS DE PASIÓN, BAILANDO CON LOBOS, ...

José
Ramón...