dissabte, d’octubre 04, 2008

LLÀGRIMES DE CONSCIÈNCIA (2)

Voldria aturar el meu rellotge ara que encara sóc a temps de canviar els filtres que em distorsionen les imatges, els sentiments i els cinc sentits. Com podem saber que el que percebem a través de senyals que viatgen a través de contactes entre neurones és real? Quina certesa tenim que allò percebut ho sigui de la mateixa manera i magnitud per a totes les persones? I si hi ha quelcom més que ens envolta i no ho podem percebre perquè ens manca algun altre sentit o punt de contacte? Us heu adonat mai de la quantitat de pols que ens envolta quan aquesta s'observa a contrallum? Hi haurà una dimensió paral·lela a la nostra o qui no diu que n'hi ha més que no podem veure perquè no en som conscients? I si resulta que només som una ínfima part d'una entitat molt més gran i infinita i a la vegada estem fets d'entitats minúscules, petits móns que constitueixen el nostre cos? Una munió de bactèries associades i unides per un magnetisme que les ha organitzat dotant-les de diferents funcions per treballar conjuntament i a la vegada aïlladament les unes de les altres. En seran conscients de que formen part del nostre cos? En som conscients que formem part d'alguna cosa més gran, superior, inabastable pels nostres sentits? I mentre la natura segueix el seu curs, els "humans" ens capfiquem en obtenir poder econòmic, polític, físic o moral i ens oblidem que o anem tots d'acord o acabarem dispersos en l'Univers, aquesta entitat que ni tan sols n'és conscient de la nostra existència. Cal que seguim cultivant l'odi i l'ambició? Pensem-hi, perquè som TOT i no som RES.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Si aturem el rellotge ens quedaríem intactes allà a on ciem, anem endavant!!!, el enrere es ahir, ja no interessa.
Visc en una altra galàxia molt lluny d’aquest planeta, no els dono importància a les coses materials i soc conscient de la meva existència.
Comparat amb l’Univers, som una molècula tan diminuta, que no som res.
T’hi espero.....
admirador

Aiguamar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Violant de bru ha dit...

Ens trobarem dins la gran mol·lècula que tot ho engloba on serem tot i no serem res, però donarem sentit a la vida, a la de tots.