dissabte, d’abril 15, 2006

LLÀGRIMES DE PASSIÓ (1)




















...Llàgrimes de passió...

Cau la nit, el cel es cobreix amb un mantell vellutat fosc, els estels són diamants que espurnegen aleatòriament dins del tapís celestial. Un gran botó adorna la capa que la segella durant el temps que perduren els nostres somnis, mentre la calma es va endinsant a cada pam de terra, a cada centímetre de la nostra llar. És just en aquest precís instant quan el cor comença el seu batec més accelerat, els ulls cerquen la correspondència d'uns altres miralls, perquè els segueixin amb complicitat. Tot queda implícit a l'aire, només resten unes passes fins a l'infinit. Les mans acaronen els espais que ens separen, amb delicadesa, sense pressa, contornejant les formes sinuoses, els rius, els llacs i el mar. La respiració s'accelera a cops de tramuntana, que esdevé un cicló enfurismat. Tot sacseja, tot tremola, llampecs, espurnes, el foc, mil colors cobreixen el meu cel i la humitat que llisca de nou per les meves galtes: el riu s'ha desbordat per un excés de felicitat.

5 comentaris:

aladern ha dit...

:*)
sense paraules.

Violant de Bru ha dit...

que la imaginació faci la resta...

andreu ha dit...

Preciosa la nena!
Anantapur és un paradís i els nens apadrinats tenen molta la sort, ells i les seves famílies. Poden veure llum al seu futur en un lloc on el futur sempre és fosc.

Violant de Bru ha dit...

Gràcies Andreu, amb el teu comentari ha estat com si m'haguessis regalat una rosa. Un petó i una llàgrima de felicitat!

Violant de Bru ha dit...

Gràcies Andreu! El teu comentari és com si m'haguessis regalat una rosa. Un petó i una llàgrima també.