diumenge, de febrer 08, 2009

LLÀGRIMES D'INDIGNACIÓ (1)

Sovint la ràbia ofega la raó cegant els ulls i el cor amb actes vandàlics, assasins, inhumans, ...
Des de que vaig deixar enrere l'any passat he notat com la ràbia m'apareixia amb petites gotes granuloses damunt la pell que fonia amb la visualització mental d'uns ulls foscos que emanaven pau i serenitat (el número 1). He hagut d'apaivagar tots els impulsos que regeixen el meu signe de foc amb la serenor de la nit. He notat la teva presència que em cridava paciència, calma, atura't, no actuïs, observa, analitza, no jutgis, espera, perdona. T'he fet cas, no ho he denunciat als mossos, no m'hi he encarat cara a cara, no he acusat sense proves. M'he aturat i observo la vida. No vull baixa el graó que m'ha costat tant de temps de guanyar, no vull rodolar escales avall per un impuls puntual. Seguiré el meu camí foragitant qualsevol obstacle que intenti fragmentar el meu trajecte. Cap amenaça podrà torçar el meu tronc vital. Gràcies per enviar-me les teves bones vibracions.
Mentre combatia internament m'ha arribat un documental en powerpoint que crec que hauríeu de veure i enviar a tothom qui coneixeu. La veritat s'ha de conèixer, la ràbia s'ha d'abandonar.
Aquest post va dedicat a tu Rachel Corrie, per tot el teu esforç i lluita que ha acabat amb la teva vida. Nosaltres no t'oblidarem mai.
NOTA: qui vulgui veure el documental em pot escriure al meu mail (violant@violantdebru.com) i li faré arribar. No he sabut com penjar el powerpoint al blog.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Reconec aquesta ràbia interna que et surt des de el fons del cor, a vegades incontrolable.
Jo sempre vaig al davant, però com tu dius, t’has de tragar tot allò, que en un moment donat, faries estralls.
Faig un crit a la vida, perquè no passin aquestes barbaries...
Rachel gracies per la teva valentia i coratge.... tu també ets un estel privilegiat que sempre brillaràs en el meu Univers....
Gracies pel teu escrit, un peto amb llàgrimes d’indignació.....
Admirador.

Violant de Bru ha dit...

A vegades costa molt dominar la ràbia i s'acaba manifestant en petits actes de rebeldia, defensa, reivindicació.
D'altres notes la presència d'algú que t'envia pau i dissols aquesta ràbia. El món està molt alterat i en comencem a notar els seus efectes.
Seguirem la lluita diària.
Gràcies Admirador.

Anònim ha dit...

M'agraden les llàgrimes, sal i aigua, font de vida i purificació. No sé de qui parles, però entenc la ràbia, la desesperació, la injusta mort.

t'afegesc al meu blog

Violant ha dit...

Moltes gràcies vidapervida. Les llàgrimes són una renovació i un intèrval entre etapa i etapa de la vida.

Jordi Cirach ha dit...

Hola!

Acabo d'entrar al teu blog i la veritat és que el trobo fantàstic i molt interessant! M'interessa molt del que parles, així doncs et convido a que tu també entris al meu. Me'n faig seguidor fidel! :)

L'imperdible de ℓ'Àηimα

Violant ha dit...

Hola Jordi, benvingut a aquest bloc, com pots comprobar en tinc uns quants. Gràcies per passar-t'hi.