No us podeu imaginar com m'he divertit fent aquesta narració. Les llàgrimes rialleres han fet curses de 100 metres cada cop que ho rellegia per tal de donar-li el toc final. L'objectiu d'aquest era "guanyar" un concurs per tal de poder veure publicat l'escrit i d'aquesta manera compartir-lo amb més lectors. Però jo i els concursos som incompatibles o sigui que quin lloc millor que publicar-lo en aquest bloc. Així podreu opinar i rellegir-lo tantes vegades com us vingui de gust.
Però només una aclaració, molts dels fets que es narren estan estretament vinculats al Penedès i per tant seran més comprensibles per aquells o aquelles que siguin de la zona però tots hi esteu convidats a submergir-vos dins del món de les "CONVERSES" o "CORNUTS I PAGAR EL BEURE", lema i títol respectivament. Benvinguts al món dels raïms.
NOTA IMPORTANT: es va redactar abans del pacte Mas-Zapatero. Gener del 2006.
CORNUTS I PAGAR EL BEURE
"Interrompem l'emissió d'avui per donar una tràgica notícia que ens acaba d'arribar a la nostra redacció fa escassos minuts. S'ha produït un sabotatge a gran escala a tot el Penedès. Les autoritats han confiat la investigació del cas a mans de la policia científica amb la col.laboració de la guàrdia civil. Els fets ocorreguts han estat considerats d'extrema gravetat. Mai s'havia produït un cas tan excepcional com aquest. Tot el sector industrial i agrari penedesenc està consternat i en estat d'alerta màxima... No es coneix encara l'autoria dels fets, però s'ha obert diferents vies d'investigació... Com a mesura cautelar s'ha decretat el secret de sumari..."
- Has sentit Margarida! Ho veus com no estava boig i tu que no em volies creure. Tenia raó! Realment ho han fet! No estava somiant! Ho vaig sentir de debò, amb les meves pròpies orelles! Vine dona, mira la televisió i escolta-ho bé que ho estan donant ara mateix!
- Ja han agafat aquells brètols? Qui diuen que ho ha fet?
- Ai marona, que no te'n recordes del que et vaig comentar ahir? És que no m'escoltes mai i després t'exclames que no t'explico res. Cony de dona, per una vegada que et confio un secret em tractes d'imbècil!
- D'acord Maurici, no t'exaltis tant. Vocalitza bé que amb tant d'emoció sembles una centrifugadora i no se t'entenen les paraules. T'escolto estimat, explica'm de què va tot això. No entenc res de res. L'única cosa que sé és que ens han robat. Lladres! Quan els enxampi ja els ensenyaré a fotre una pagesa.
El dia anterior...
Despuntava el dia, la rosada desplegava el seu mantell per acariciar els raïms que semblaven suplicar un rajolí d'aigua. Després d'una nit de xafogor insuportable, enmig d'uns llençols suats i enllardissats, vaig decidir llevar-me i donar el meu tomb diari pels meus jornals de vinya, però això sí, després d'un glopet del meu vi, que sempre va bé per llevar les penes. Tot just quan havia començat la meva passejada, vaig sentir unes veuetes enjogassades que convidaven a seguir-les. M'hi acosto i per un instant no endevino d'on provenien, però m'aturo i escolto una conversa d'allò més entretinguda i inversemblant. Paro orella arran de terra i acluco els ulls per submergir-me dins d'un món fantàstic...
- Ja heu sentit què els ha passat als nostres companys? Decapitats, nois, decapitats!
- Quin horror! Qui ha estat el pocavergonya que els ha escapçat? Quin salvatge!
- Oh! Diuen que no han estat els únics, que n'han assassinat més!
- Quin any més desastrós. No n'hem tingut prou amb les restriccions d'aigua, ja us heu fixat quin perfil lluïm, que semblem anorèctics i ara aquests crims. Amb el goig que feien els nostres germans la darrera verema. Com ens hem de veure! Secallons i decapitats!
- I si això no fos suficient, he sentit que els amos ens volen deixar assecar com a panses, i mai més ben dit, ens arrugarem, envellirem i total, tant d'esforç per barallar-nos amb el míldiu, la cendrosa i la botritis, que per cert aquest any no ens han fet gaire la gara-gara, per veure'ns reduïts a la mínima expressió. Secs i escardalencs.
- I per què ens volen tant de mal? Per què ens han estat cuidant tot l'any per ara deixar-nos arrugar talment uns tomacons penjats d'una soga? Què els hem fet pobres de nosaltres per merèixer aquest tracte tan injust?
- Crec que és un tema de rendibilitat. No els paguen prou per mantenir-nos i per tant s'estan plantejant d'abandonar-nos com en Hansel i la Gretel.
- Jo si per cas aniré escampant els meus pinyols per poder tornar a casa!
- Xarel.lo, es veu que no m'has entès gens. No és cap acudit això.
- Nois, haurem de manifestar-nos, no podem permetre més injustícies sobre el nostre fruit. Què s'han cregut aquests homenots?
- No us penseu, també s'estan plantejant de desarrelar-nos, d'expropiar-nos la llar.
- Us imagineu què representa això? I tot plegat per substituir-nos per ferralla, ciment i quitrà!
- Realment, entre el TAV i el quart cinturó estem ben arreglats.
- De quin tap parles? De quina roba?
- Tu sí que n'ets de tap de suro. I la roba no és res més que un altre roba-tori. I és que la llista dels delictes que ens volen infringir sembla que no vegi mai la fi.
- El cep ens empari!
- També corren veus que ens volen dur a l'atur. Es veu que ara els prefereixen morenos i francesos. Ens volen substituir pels Pinots ja que tenen més pedigree.
- Ens ataquen per tots els flancs, ja només faltarà que ens envaeixin pel sud. Tots plegats volen que perdem la nostra identitat.
- Mestissatge, Parellada, en diuen mestissatge, ara.
- I què se'n farà del triplet?
- Doncs, mira, et sembla bé un quartet o quintet? Amb les modes que corren no podem esperar res de bo, i això si tenim una mica de sort.
- Quin problema teniu amb els francesos?
- Tranquil Sr. Cabernet. Serà millor que no hi poseu cullerada que en podríeu sortir escaldat o més ben dit, rostit i a la brasa, que el personal està molt exaltat i qualsevol espurna pot esdevenir una flamarada incontrolable.
- I el gran cap dels homes, què en diu?- No obre boca, el pobre. Només està pendent de si tindrà un hereu o una pubilleta.
- Tu creus que ens convidaran al bateig?
- Jo no m'hi jugaria el grau, Parellada.
- Deixem-lo tranquil, que ja va fer prou ara fa trenta anys quan la va palmar aquell avi que només mirava cap al Sol.
- I per què ho feia? I no li feien mal els ulls de tant mirar-lo?
- A mi no m'ho preguntis Xarel.lo, que jo no hi era. Cap de nosaltres hi era, però he sentit explicar a l'amo que aquell dia els nostres rebesavis van estar convidats a moltes llars.
- Jo crec que portava ulleres fosques per protegir-se.
- Que estava de dol, potser? O treballava a una funerària?
- Ai Xarel.lo, si fa no fa, diguem que va enterrar a molta gent.
- Deixem-nos d'homenades!
- Doncs, no podem comptar amb ningú més.
- Espereu que encara hi ha més coses.
- Impossible! Què pot ser pitjor que esdevenir decapitat, pansit o desarrelat?
- El boicot!
- Quin boicot?
- El que volen protagonitzar els homenots que parlen la llengua del Quixot. Aquells que es creuen que encara viuen als anys trenta, però caram, què s'han proposat, que ens consumim a dins l'ampolla?
- Oxidar-nos, per encara revellir-nos més?
- Ara sí que ho tenim magre i agre. Ho veig tot groc i oxidat.
- Però que no era d'aquí el tal Miquelet?
- Sirvent, es deia Sirvent.
- Sirvent o Cervantes?
- I ara, llavor Santa! D'on ho has tret Macabeu? No emboliquem la soca, només faltaria que Cristòfor Colom també fos de can barretina.
- I l'autor del Lazarillo de Tormes també, no et fot!
- No, si resultarà que va ser primer la flor que la llavor. El vent faci que no ens sentin els tricornis. No escalfem l'ambient, no fos cas que es repetís un vint-i-tres i ens enviïn una nova legió de fil.loxeres mutades. Que són capaços d'això i molt més! I si no només cal fixar-se en els virus que corren.
- Què és això, una lliçó de biologia o què?
- Ai Xarel.lo, que n'ets d'ignorant. Si escoltessis més els amos i no et distraguessis tant mirant de reguitzell les cuixes de les mestresses potser aprendries una mica com funciona el món dels humans.
- Deixem-nos d'enraonies i anem directe al gra, anem per feina que vol ploure i de valent.
- Quina desgràcia! Ara sí que estem ben perduts. Quin final més esgarrifós i desagradable. Amb el plaer que deu suposar submergir-se en aquelles cavitats rogenques i humides, nedar fins a la gran bossa on s'hi pot dansar i sortir precipitadament pels tubs sinuosos i aromàtics per arrodonir-ho amb l'espetec final que ens conduirà directament cap al cel. I ens haurem de conformar a acomiadar-nos de la vida a través d'uns vidres verdosos o glaçats al mateix temps que ens anem esgrogueint i enrancint.
- No podem quedar-nos de vergues plegades, ens haurem d'organitzar. Haurem de redactar un estatut per protegir els nostres drets.
- I que ens el trepitgin els envejosos, de què serviria? Es miri com es miri acabarem trepitjats de totes maneres. A més, no crec que tots s'hi avinguin. A alguns, això els pot beneficiar, ja els va bé que ens humiliïn i ens menyspreïn, a més els pot suposar un augment de la seva quota presencial a les llars i als grans esdeveniments.
- O sigui, que tindran carta blanca per anar on vulguin tipus visat o carnet VIP'S?
- Parellada, fes callar aquest ximplet que només enreda i se'n rifa de tot plegat i això és molt seriós. Ens hi juguem el most.
- Jo proposo fer una marxa aturant les carreteres.
- Mira que n'ets de curt Xarel.lo! Què proposes, que acabem esclafats enmig de l'asfalt? Ecs, quin fàstic!
- Si em permeteu Parellada i Xarel.lo, crec que tinc la solució al nostre problema.
- T'escoltem Macabeu, per fi un gra responsable i amb seny, cosa molt poc abundant en aquestes contrades.
- Podríem emigrar cap a les terres del Quixot, cap al sud o a València, que allà m'han dit que no correrem cap perill, a més parlen la mateixa llengua encara que tingui un altre nom.
- Això, i podrem canviar de sexe sense problemes i amb el permís dels genovesos i les sotanes.
- Ai, Xarel.lo, Xarel.lo, quin gra més beneit que tens. Sembla que no tinguis res més al suc.
- Què us sembla si procedim a les votacions?
- Perfecte, Parellada!
- Els francesos també tenen dret a vot? O els immigrants estan absents d'aquest dret?
- Ja hi tornem amb els francesos. Però què us hem fet?
- Tranquil Sr. Chardonnay, és una qüestió d'orgull. Tot dependrà de si us considereu part de la família o només parents llunyans. De quin costat esteu, dels abstemis o dels bevedors?
- Votem, doncs.
- Els que estiguin d'acord que s'inflin una mica.
- Sembla un camp de pilotes!
- Ja havies de dir la teva, tu.
- Quin és el resultat Parellada?
- Un noranta per cent a favor i el deu restant en contra.
- Caram, els francesos com sempre havien de donar la nota. Sempre al costat dels genovesos. Ja deia jo que no havien de votar.
- Bé nois, ja sabeu el que hem de fer, només caldrà que fem córrer la veu a l'estil dels capellans i els seus sequaços.
- Llàstima que no puguem utilitzar els seus mòbils ni la seva ràdio!
- Xarel.lo, Xarel.lo!
- Bé doncs, aviseu a les Drosophyles perquè ho trametin a tots, que això de fer tastets els encanta.
Tot d'una, les veuetes s'havien apagat i un silenci esmorteïdor regnava a tota la vinya. Els ossos els tenia totalment dolorits i en rebel·lia, els genolls no em responien, el cap semblava instal.lat a Port Aventura al Dragó Khan i els meus escassos cabells estaven xops, feien olor de ranci però finalment m'alço i quan intento obrir els ulls copso quelcom havia ocorregut. Tots els raïms havien desaparegut. No quedava ni un sol gra, ni tan sols els gotims. Les vergues pelades semblaven òrfenes i desmaiades com qui perd els seus fills. Tots els pàmpols semblaven aplaudir la gesta i les soques somreien per sota el nas. On s'havien ficat? Estava perdent el poc seny que em quedava? Si que puja aquest vi, ja em semblava que feia massa grau. Seria veritat que havien fugit? I cap on? Per més que intentava buscar-los no sotjava on s'havien entaforat. Realment havien fugit sense deixar ni rastre. Així que corro d'esma fins a casa on la Margarida m'esperava feia hores amb l'esmorzar a taula, fred i amb una cara de pomes agres que em feien venir basques i ganes de girar cul enrera i fugir. Qui em podia creure? A qui li podia contar el que havia sentit? Em prendran per boig en el millor dels casos.
Deu mesos més tard...
- Maurici no em tornis a sortir amb la mateixa bajanada de cada dia. Segur que anaves begut. Qualsevol dia d'aquests encara et faran bufar a la vinya quan estiguis llaurant si t'escolta aquella senyora que reparteix donuts. Tot sigui per escurar encara més les butxaques dels pobres pagesos. Que aquests manaires se les empesquen totes per seguir a la poltrona. A ningú més se li podia ocórrer un disbarat com aquest. Ni se t'acudeixi explicar-ho a ningú! M'has sentit bé?
- Sí, Margarideta, però resulta que...
- Res. Ni una paraula més o et juro que passaràs més set i gana que els raïms!
- Però com t'ho expliques sinó?
- No és cosa nostra. Segur que deu haver estat alguna estratagema d'algun grup radical per fer mal als pagesos i alhora enfonsar la nostra economia. Vés a saber! No hi donem més voltes. L'asseguradora ja ens ha pagat o sigui que la resta deixem-ho a la policia i als polítics, que per això els paguem, o no? Que siguin ells que es vagin passant la pilota, que de jugar a futbol ja en tenen la mà trencada.
A sis-cents quilòmetres terra endins...
- Què noies, què us havia dit! Era o no era una bona idea la meva? Ha valgut l’esforç fer el viatge, sí, o no?
- Sí, Macabeu, ets el millor! Ets un geni. Ni als homes se'ls hauria ocorregut una idea semblant. Només pensen en els papers virolats i com engreixar-los a part de fer-se fotografies.
- L'èxit l'hem d'atribuir al fet que hem estat tots units, sense trànsfugues ni delators. Fins i tot els francesos ens han seguit i recolzat. Se'ls ha de reconèixer el mèrit.
- Què celebren, doncs? Que no l'han aprovat?
- Al contrari, ara ja hi estan tots d'acord. Es veu que ja no en podien treure més suc. El nostre, és clar. Ja, ja!
- I el més important, és que els quixots no s'han adonat de res. Tant de boicot i d'omplir-se la boca amb verí tot plegat per acabar emmetzinats amb les seves pròpies mentides. Botxins convertits en víctimes. I ara toca celebrar-ho, no us sembla?
- Això mateix dic jo, cornuts i pagar el beure! Tricornis, sotanes, genovesos i cibeletans brindant amb cava, el nostre! I doncs, què us pensàveu?
-Xarel.lo, Xarel.lo!!!
