...Llàgrimes de felicitat...Ja la tinc, ja li conec el rostre, el nom, la meva nena, l'altra, un regal de la providència o de l'atzar; un impuls sobtat que s'ha vist materialitzat en forma de fill; una nova família a la distància per qui vetllaré i que formarà part dels meus somnis, preocupacions, alegries i tristeses, malgrat no podré acaronar-la, ni tan sols veure-la somriure. Ja té un pare i una mare que la cuidaran però em sentiré responsable de tot el que li ocorri a partir d'aquest moment. Voldré conèixer com progressa, com es relaciona amb el seu entorn, què li preocupa, què li agrada, què li agradaria. Ara ja tinc dues filles nascudes quasi simultàniament però només separades per un espai físic o virtual però ambdues niaran a dins del meu cor al compàs dels meus batecs.
Benvinguda sigues a la meva vida Rathnamma.
Una llàgrima de felicitat cap a Anantapur perquè t'arribi cap a tu i alhora també cap als teus.
2 comentaris:
Rathnamma, un nom molt bonic.
No sé si prové de "ratna", que en sànscrit vol dir "gema, cosa preciosa". M'hauré de comprar el nou diccionari que ha sortit de català-sànscrit.
Els sentiments que expresses són lloables i pròdigs en generositat. Però tingues en compte que no hi felicitat que no conegui el dolor. De fet, si no coneguéssim l'un, tampoc no coneixeríem l'altre. Vull dir que el camí del mig sempre és el més estable. T'ho diu un que també estima molt i, de totes maneres, no deixa de mirar la vida mundana amb desafecte (una paraula, aquesta, que trobo que els nostres diccionaris la defineixen molt malament. Molt lluny de la praxi oriental)
En efecte Ramon, no hi ha amor sense dolor, ni alegria sense tristesa i és ben bé en aquest equilibri on pot trobar-se l'estabilitat emocional i en certa manera la felicitat. D'acord totalment amb tu.
Publica un comentari a l'entrada